MONT REBEI

CONGOST DE MONT REBEI

Mont-rebei, o Mont-rebeig és un despoblat del terme de Sant Esteve de la Sarga, dins de la zona d'influència d'Alsamora. Juntament amb aquest poble pretengué al bisbat de Rodad'Isàvena i més modernament al de Lleida, al qual foren traspassades les parròquies del primer a suprimir-se, ja en època medieval.Tot i que pertany administrativament al Pallars Jussà, des del punt de vista geogràfic era un poble ribagorçà. Tot i que al llarg de la història s'havia decantat cap al Pallars, la proximitat del Pont de Montanyana es feia notòria, sobretot pel que fa al comerç. Actualment aquest congost una línia imaginaria divideix per el mig a una banda i l'altra una pertany a Osca en poden navegar llanxes a motor i l'altra a Lleida on està prohibit la navegació d'aquestes , evidentment les llanxes campen a la seva. Nosaltres vàrem sortir del poble de Ager saltan la carena del Montsec per el coll d'Ager. Es un itinerari molt interesant per las imponent vistes del pirineus i els paratges que vas trobant .


Ubicación: San Esteban de la Sarga, Lérida, España

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Aiguamolls del Prat del Llobregat

Imagen
El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa uns 98km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, a tocar d'algunes de les principals ciutats de Catalunya. És el segon delta en extensió i conserva un dels aiguamolls més importants del pais. Al llarg dels segles, el Delta s’ha anat transformant per l'acció humana i les diferents etapes han deixat emprenta sobre el territori que s'ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conrreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària i infraestructures com el Port i l'Aeroport de Barcelona. Al mig d’aquest mosaic destaca el valor dels espais naturals. El Delta compta amb la presència de 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 d’ells d’interès prioritari per a la conservació. Per això, més de 900 hectàrees han estat protegides per la Xarxa Natura 2000, que és una figura de protecció a nivell europeu.
Leer más

ROCA TINYOSA (Manresa)

Imagen
El recorregut te una distancia de 7,7km que es pot fer tranquil-lament amb 2'30hores, amb un desnivell acumulat de 88m. Recorregut que surt del barri de Cal Gravat de Manresa, i va als camps de conreu de Viladordis, passat per darrera la caserna  dels Mossos d'Esquadra i travessant per un túnel l'autovia i seguin recte. Baixem per un corriol que surt a l'esquerra del camí i anirem seguin a la dreta una sequia, que ve del Parc de l'Agulla, fins que la perdem uns metres abans d'arribar a una masia. quant se'ns acaba el camí girem a l'esquerra fins a la carretera que va a Viladordis, on girem a la dreta, per agafar el camí mes avall, barrat per una barrera, que surt just a la corva. Passarem per entre els camps de la Masia Les Mercetes, que divisem a la nostre esquerra i mes endavant travessem per un pont, l'autopista la C16.  Girem a l'esquerra una vegada passat el pont i ens endinsem  al bosc. Recorreguts uns 400m trobem que el camí pren una forta...
Leer más

PARC DE L'AGULLA-AIGUAMOLLS DE LA BÒBILA

Imagen
Parc de l'Agulla El parc de l'agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor. És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana. La presa del llac es va començar a construir el 1966 i va entrar en servei l'any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.[1] Aprofitant l'estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l'Agulla,[2] que s'inaugurà per les festes de la Llum. Va ser remodelat el 1986. Permet emmagatzemar uns 200.000 m3 d'aigua en una superfície de 64.000 m2 i una fondària màxima de 4 metres.[1] Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies. Al parc hi ha plantades diverses espècies d'arbres i els monuments a la Séquia i al Gos, l'amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.[2] Hi ha amplis es...
Leer más