PARC DE L'AGULLA-AIGUAMOLLS DE LA BÒBILA
Parc de l'Agulla
El parc de l'agulla és un llac artificial on desemboca la
Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de
Santpedor. És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps
de setmana.
La presa del llac es va començar a construir el 1966 i va
entrar en servei l'any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de
formigó.[1] Aprofitant l'estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc
de l'Agulla,[2] que s'inaugurà per les festes de la Llum. Va ser remodelat el
1986. Permet emmagatzemar uns 200.000 m3 d'aigua en una superfície de 64.000 m2
i una fondària màxima de 4 metres.[1] Assegura el subministrament als dipòsits
de la ciutat durant sis o set dies.
Al parc hi ha plantades diverses espècies d'arbres i els
monuments a la Séquia i al Gos, l'amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado
Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.[2] Hi ha
amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats.
El nom prové del distribuïdor de l'aigua de la séquia ja que
en aquest lloc abans la séquia se separava en dos canals.[3] Antigament
s'utilitzava «agulla» per un canal o rec.
Aiguamoll de la Bòbila
aiguamoll de la Bòbila es localitza als afores de Santpedor
i ocupa una superfície de 7,47ha.[1] L'aiguamoll té el seu origen en
l'extracció d'argiles que realitzava una bòbila i que va propiciar un
rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d'aigües freàtiques. Als anys 80
la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L'any
1992 la Junta de Residus va clausurar l'abocador i va retirar-ne les deixalles
i un any més tard l'organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí
a reconvertir l'antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del
Departament de Medi Ambient.[1]
El projecte va consistir en la creació de zones inundables
de profunditats diferents per afavorir la presència de macròfits, es van
suavitzar els pendents per afavorir el creixement de vegetació, Les vores dels
estanys es van fer asimètriques i de contorn irregular, incrementant així els
llocs de refugi de la fauna, es feren platges de sorra i grava per afavorir la
població d'invertebrats i es plantaren arbres típics de zones humides. Totes
aquestes actuacions han fet que l'aiguamoll de la Bòbila de Santpedor sigui un
dels espais amb més diversitat d'ocells de la conca mitjana del Llobregat.[1]
Tot aquest conjunt d'actuacions han fet de l'aiguamoll de la bòbila de Santpedor un espai amb una gran diversitat d'ocells. S'hi ha detectat més de 130 espècies, algunes d'elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat. Destaquen, per exemple, i com a nidificants, el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el rascló (Rallus aquaticus). Per altra banda, espècies com el flamenc (Phoenicopteris ruber), el capó reial (Plegadis falcinellus) o el morell xocolater (Aythya nyroca) hi han estat observades durant l’hivern o en migració.
Veure Trakk
Fotogrefia de tot el grup 
Comentarios
Publicar un comentario