Parc del Foix

Parc del Foix

Es troba als contraforts del Massís del Garraf, ENTRE les comarques de l'Alt Penedès, elBaix Penedès i el Garraf, és a dir, al centre geomètric i PER tant, equidistant, del triangleVilanova i la Geltrú, El Vendrell i Vilafranca del Penedès, capitals de les tres comarques. Comprèn una superfície aproximada de 2.900 ha.

El parc està situat a la continuació del massís del Garraf i la posició de l'embassament ve determinada per la conca del riu Foix, ja que es troba situat a l'últim tram de l'esmentada conca. El pantà que es troba a l'últim tram de la conca del Foix conté un embassament que fou inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal.

El pantà del Foix, que recull les aigües del riu del mateix nom, es troba en el sector més meridional de la depressió del Penedès, una plana allargada d'orientació NE-SO, situada entre la Serralada Prelitoral i Litoral catalana, que pel sud acaba obrint-se al mar. Geològicament, aquesta vall està farcida de materials sedimentaris miocènics, amb gruixos de fins a 500 metres. Els marges muntanyencs estan constituïts per formacions rocoses que recorden la seva proximitat al massís del Garraf. El protagonisme geològic d'aquestes elevacions correspon a la roca calcària, que genera un paisatge peculiar, el carst, caracteritzat per la presència de coves.

Fauna

La gran varietat d'ambients del Parc del Foix acull un gran varietat faunística. La qualitat de l'aigua és fonamental per a la vida de les plantes i els animals que seran l'aliment de moltes espècies d'ocells. Els ànecs collverd, els xarxets, les polles d'aigua i altres aus es poden alimentar d'algues, llavors i plantes aquàtiques. Els bernats pescaires, els martinets i els blauets basen la seva alimentació en la captura de peixos, amfibis i invertebrats aquàtics. A més, encara hi trobem tot un seguit d'ocells insectívors com ara els corriols, elsbalquers i els rossinyols, que es dediquen a capturar larves, mosquits, cucs i altres invertebrats. Probablement, doncs, la fauna aquàtica sigui la més rellevant al Parc del Foix. Del grup dels peixos, el més abundant és la carpa, però no hi manca l'anguila o labagra. Les tortugues d'aigua i les serps d'aigua, entre els rèptils i els amfibis, com ara granotes, gripaus i salamandres, també són espècies faunístiques lligades al medi aquàtic.

Respecte als ocells hi ha més de 150 espècies catalogades. Entre els ocells aquàtics que s'hi veuen tot l'any hi ha el bernat pescaire, el martinet, els ànecs, els cabussets, les fotxes i les polles d'aigua. D'uns anys ençà, a l'època de nidificació, cabussets, fotges,balquers i molts altres ocells es reprodueixen habitualment a l'entorn dels canyissars. A l'hivern, s'hi apleguen moltes espècies provinents del Nord d'Europa: esplugabous, ànecs, corbs marins, etc. Altres aus, com ara el martinet de nit, les xivites o l'àliga pescadora, s'hi aturen uns dies per reposar dels llargs viatges migratoris. També a les èpoques de migració, el pantà és un espai utilitzat. En total, en els darrers cinquanta anys s'han citat 210 espècies d'ocells DURANT l'època migratòria.

Altres ambients humits com les basses són refugi d’amfibis com la salamandra, la granoteta de Sant Antoni, la granota verda o elgripau comú.

A les zones boscoses, viuen mamífers com el teixó, la geneta, la guineu, el senglar i aus com el xoriguer, el gaig, la mallerenga blavai el tudó, mentre que al roquissar podem trobar alguns rèptils com el llangardaix, la serp blanca i la serp verda, i algunes rapaces com l’àliga perdiguera. Les coves acullen diversos animals cavernícoles, com algunes espècies de rat-penats, i als ambients humits, hi trobem de manera abundant l’òliba i el dragó.

Recorregut al pantà de Foix per la fon d'Horta  

El itinerari te un recorregut de 3,99km i en tot moment indicat, que te el seu inici a La Creu , un cartell indicatiu a l’esquerra de la carretera abans d'arribar a Clariana , venint de Santa Margarita Els Monjos ens ho indica. El recorregut es circular , així que el podeu començar per una costat o el altra.

Nosaltres vàrem prendre el recorregut per l’esquerra , que va a trobar la fon d'Horta ,amb una petita i llargue baixada que s'acabarà un cop arribem al pantà i que seguirem per el seu marge fins a la masia  de Cal Bladet. A partir d’aquí el camí pren pujada fins arribar al lloc de sortida La Creu.

En tot el recorregut per el marge del pantà es pot gaudir de la gran fauna existent amb les anades i tornades i capbussades dels corbs marins i altres ocells.

 Veure tyrack